Ramon Luis, el nostre President, perico de pro, penyista, company i gran amic, ens va deixar el passat 27 de juny. La Penya ha perdut una part de la seva ànima i cor. Tots els que hem tingut la sort de compartir aquests anys de penyista amb ell plorem la seva pèrdua, perquè va ser el que va catapultar i ens va fer creure que podíem fer el que ens proposéssim amb la nostra Penya, fins a aconseguir ser una de les capdavanteres del club. Va aconseguir arrelar la Penya i l'Espanyol a la nostra població, aconseguint vestir Blanes amb els nostres colors en infinitat d'ocasions. Ens deixes un buit molt difícil d'omplir, el teu sentiment a flor de pell en cada discurs, la teva emoció cada vegada que proposaves algun tema absurd a dur a terme, que sempre superava l'anterior, l'empenta que ens donaves per convèncer-nos que l'inimaginable es podia fer realitat i tantes i tantes coses que ens has fet viure i gaudir. Vas ser la força pura d'un sentiment, el gran valedor i defensor d'uns colors que et van portar a ser un motor i un lluitador pel teu equip el RCD Espanyol. És injusta la vida perquè no t'ha deixat gaudir i recollir els mèrits d'aquest fantàstic Aplec, el teu Aplec, que gràcies a tu es va dur a terme, aquest Aplec que com President va ser el teu gran objectiu, que a poc a poc i any darrere any, ens vas anar convencent per fer-ho. Que dir d'un lluitador que fins a l'últim moment va estar al peu del canó lluitant per la seva Penya, un gran president que sempre que des del seu  estimat Espanyol es requeria la seva ajuda, s'arremangava i posava la Penya a la seva disposició per organitzar el que fos i el que es demanés. Aquesta bellíssima persona i gran amic que mai va tenir un no per resposta, qualsevol favor es convertia en un "a la vostra disposició". Aquest marit que en cada celebració donava les gracies entre llagrimes a la seva Joana i família. La veritat Ramon que ara pagaríem per haver-nos pogut depedir de tu i haver-te dit la gran persona que vas ser. En aquestes paraules crec que queda reflectit el que pensàvem de tu, pot ser que ens oblidem de coses però segur que en les pròximes juntes t'enyorarem i trobarem a faltar. Només ens queda dir-te, fins sempre President, fins sempre gran amic, fins sempre gran perico. No t'oblidarem, la Penya et portarà sempre en el seu cor, com un fill porta sempre al seu pare...